EL PAS DELS TEMP(o)S A LA FONT DE LLAVES

 Al novembre de 2014, passant per la pista dels Llivis, (Morella, els Ports), en arribar a la Font de Llaves se'm va aparèixer un grupet de xops (per allí en diuen oms), un col.lectiu arbòri que es comporta estèticament com un sol individu; de fet una unitat nascuda d'un mateix "rhizoma", que va crear un poderós lligam amb mi. 

 A partir d'aquell moment, vaig començar a visitar-lo periodicament i va ser així que aquell inicial arrebat estètic i conceptual, que m'acostava a l'obra de Gilles Delleuze, es va transformar en un punt de reflexió sobre el que és una constant, de vegades oculta i poc conscient, en tota la meua obra, el pas del temps. 

 La fotografia és un mitjà d’expressió senzill i entenedor que ens permet parlar de temes trasdendents i complexos, que ens preocupen o que volem proposar a l’espectador com a punts de reflexió, com podrie ser , en aquest cas, la consciència de dos models de temps que em són transcendents, el cronos i el kairós..  

 Vaig començar aquest projecte fent una visita fotogràfica al principi de cada mes, no importaven les condicions meteorològiques, sempre des del mateix lloc i sense introduir canvis , deixant que només variaés el temps d’exposició adaptat a la llum del moment. Es tractava de documentar amb una intervenció mínima on només el temps fos el protagonista. El mitjà utilitzat era una càmera digital d'alta resolució, pensant en fotos de gran tamany i donant-li protagonisme al color com a element dominant en la percepció del pas del temps a la natura ... fins a aquell primer de juliol de 2018, en que quan hi vaig arribar hi habia una tanca de filferro que m'impedia accedir al punt on m'habia situat sempre, obligant-me a replantejar-me el projecte. 

 Aquest treball conformaria el primer bloc de l'exposició: fotografies en color, suport digital, tamany 120 x 80 cm., impreses en paper semimate amb tintes pigmentades abarcant cronològicament un any, de primavera a hivern.

 En una segona fase vaig reconduir el projecte, canviant la càmera per una de gran format, en blanc i negre, amb unes imatges de tamany més xicotet, mes íntim i introspectiu, seguint un procés manual integral : el.laboració de productes químics, revelat de les plaques negatives, tiratge de les còpies i emmarcat. Conscient que el monocrom exigeix més atenció, ja que sense els colors es perd la presència evident dels canvis cromàtics, m'atraïa la idea de l'esforç en captar els xicotets indicis del pas del temps: l’evolució dels grisos, de les formes, del creixement de la vegetació, de les activitats dels pastors i llauradors, etc.  

 Aquestes imatges constituïxen el segon bloc de l'exposició format per fotografies monocromes, que cronològicament abarquen un any, de primavera a hivern. Tirades a tamany 24 x 30 cm sobre paper multigrau amb base de fibra Ilford Warm Tone i virades al sepia a partir de plaques Ilford HP5+ de 4”x5”.

 L'evolució artística personal i la meua actitud envers el projecte em va dirigir posteriorment a indagar en les relacions entre les sals metàliques que reaccionen amb la llum, orígen de la fotografia, i el suport físic sobre el que les dipositem, el paper. Rescatant tècniques del segle XIX, vaig endinsar-me en un procés quasi "alquímic", treballant amb sals metàliques sobre papers "tesuki washi" (papers japonesos fets a ma) fets de fibres de mitsumata, gampi, kozo, cotó, abacà, lli o cànem . 

 Els resultats constitueixen el tercer bloc. Imatges tamany 28x38 cm on el valor dominant és els resultat, sovint imprevisible, de la relació entre ions metálics i fibres de paper. Podem vore imatges fetes amb sals de plata, platí, seleni, crom, coure i pal.ladi sobre papers de noms suggerents com podrien ser Khadi, Osho, Sekishu, Mingeisi, Okanawa, etc. 

 En una societat líquida com l' actual, on la mirada o la facilitat de fer fotos sovint ens fa passar massa de puntetes, sense aprofondir en el que veiem i volem representar, aquestes tècniques analògiques m’apropen a eixe tempo reposat, meditatiu i observador que cal per a aconseguir una bona mediació entre el subjecte que fotografio i les persones que contemplaran la seua representació.

 S'ha de resaltar, finalment, la presència d'algunes fotos on es veu una intervenció amb "Hakuuchisi" (fulles d'or batut). Cal llavors fer referència al "Kintsugi", tècnica i filosofia japonesa que ens planteja l'acceptació de l'imperfecció, basades en resaltar els defectes que de vegades aparéixen en aquestes fotos, que sovint despreciem i amaguem, estetitzant-els amb la intervenció amb metalls nobles, com la plata o l'or. La bellesa natural, diu el filòsof coreà Byung-Chul Han, s'ha atrofiat i en la nostra societat està imperant el gust per el que és net, polit, llis, impecable, antisèptic, que no fa mal als ulls i que li esta tancant les portes a una altra manera de mirar i sentir amb la que la meua obra s'hi troba, a mesura que transcorren el dies, cada cop més a gust.