Quan veig un d'aquests arbres no puc deixar de pensar que la seua existència té molt a vore amb els nostres avantpassats i la seua relació amb ells. En un territori tan antropitzat, aquests elements vegetals no han passat desapercebuts a llauradors, pastors, caçadors, llenyataires, carboners, pegunters, forners de calç, etc. que han facilitat la seua supervivència, si més no, no tallant-els o un molts casos tenint cura d'ells.

Alguns d'ells han fet ombra en les ermites, places o masos, d'altres han marcat el territori, també han sustentat el nostre pensament màgic o religiós o senzillament han acompanyat les migdiades d'estiu. I els ho hem agraït, donant-els-hi nom,  considerant-los nostres, considerant-los, "de casa".