LES CASETES DE VOLTA, UN “ENDEMISME” ARQUITECTÒNIC DEL MAESTRAT LITORAL

 Les casetes de volta són edificis d’arquitectura popular i anònima utilitzades pels llauradors del Maestrat litoral per a passar un dies dedicats als treballs del camp en finques en les que la distància al poble feia que la inversió en temps dels desplaçaments aconsellava quedar-se als camps. Durant els dies de llaurar, esporgar/aclarair, despedregar i recollir olives, ametles o garrofes, les famílies i el matxo es quedaven allí i per tant es necessitava un lloc que fes de quadra, dormitori, magatzem i cuina. Val a dir que també n`hi ha unes poques usades com a vivenda i fins i tot n'hi ha una que va ser utilitzada de residència d’estiueig.

Són una evolució de les construccions de les "pallisses", casetes de teulada plana a una aigua de teules. En elles es va canviar aquest teulat per una volta semicilíndrica, evolució tambe d'aquelles  voltes fetes amb pedra que des de fa temps es van utilitzant en aquestes terres per a cobrir corrals, pous i aljubs. L’arribada d’aquest tipus de construccions dataria d'inicis del segle XVIII tot i que segons fou a partir del tercer terç del segle quan es va  extendre la construcció. De la mà del primer Marqués de Benicarlo, l’enginyer Juan Pérez de Sanmillán i Miquel es van popularitzar ja que el que sí és ben cert és que ell va racionalitzar les seues finques de Benicarló dividint-les en parcel.les de tres jornals (una hectàrera.) contruint una caseta d’aquestes a cada una pel que es podia vore, fins no fa molts anys, una llarga filada d'aquestes en els plans de Sant Gregori de Benicarló.. Possiblement aquesta expansió va fer que se´n construiren moltes més pels pobles del voltant pel fet que els mestres d'obra i llauradors prenguessin model.. 

 L’estructura d’aquestes casetes, tant en les pallisses com en les casetes de volta és molt senzilla i segueix un patrò que es manté en gairebé totes les que he trobat, fins l’extrem que es podria dir que la gran majoria són iguals. Sobre una planta rectangular, s’aixequen quatre murs de pedres enganxades amb morter i sobre elles hi ha una volta feta amb una doble capa de rajoles enganxades també amb morter fet de calç i arena. Al mig d’un dels costats llargs s’obre una porta que mira a sol ixent, es a dir cara a mar al temps que estigueren es construien arrecerades del vent per algún accident topogràfic.  Entrant, ens trobem una sola estança dividida a dreta i esquerra en dos espais. A una banda està la cuina amb un foc a terra amb fumeral, la porteta de la cisterna i un armariet d’obra que farie de rebost. El terra sol estar fet de terra batuda,  rajoles, morter o lloses.

 A l’altra part de l’interior trobem la quadra, sovint una mica enfonsada (un parell de pams com a molt) i de vegades separada amb un muret o barrots de fusta i amb un pesebre. Damunt d’aquest espai, a mitja alçada hi ha quatre o cinc xicotets cabirons de fusta travessers sobre els que es troba un encanyissat o entaulonat sobre els que es posava palla o fulles de panotxa: el menjar del matxo al temps que jaç per a dormir. Alli està l’unica obertura que podriem calificar de finestra, encara que no té tancament. Per pujar hi ha una escala de barrots de fusta o també d’obra.

 Una de les característiques d’aquestes casetes es que la volta fa que, per una banda no hi hage necessitat de fer un terrat, ni teulada amb l’estalvi de teules i cabirons; l’espai interior és més ampli pel que se li pot donar aquesta distribució de “duplex”; sembla ser que també afavoreix la circulació de l’aire imanté bé l’escalfor a l’hivern i la fresca a l’estiu. Finalment aquesta volta permet arreplegar l’aigua de la pluja que es canalitza cap a una cisterna que de vegades està construida annexa  la paret exterior de la cuina, o de vegades és un pou excavat al terra de la caseta.

 La gran majoria es troben a la vesant marítima de la Serra d’Irta, termes de Peníscola i Alcalà, però també n’hi ha unes quantes als plans de Benicàrló i Peníscola. N’he localitzat, pel moment, sols una al nord del Barranc d’Aiguaoliva i una altra a l'oest, al terme de Traiguera, i en tinc unes poques localitzades, que ja no pertanyen al Baix Maestrat, als termes de  Coves de Vinromà, Vilanova i Cabanes.

 Per dur endavant aquest projecte em vaig entrevistar amb Miguel Ángel Chiarri, arquitecte que ha estudiat aquestes edificacións, que em va mostrar l’ubicació d’unes quantes d’elles a la Serra d’Irta. A partir d’allí, caminant enmig de la malea en vaig trobar unes quantes més i finalment, un estudi minuciós de les fotografies aèries em va permetre trobar la resta. També em vaig entrevistar amb l’arquitecta de Benicarló Lara Palau, que   les ha estudiat. Es important llegir   l’article de Garcia Lisón i Zaragozà sobre les Casetes de Volta que és molt aclaridor.

 La gran majoria d’aquestes casetes està en molt mal estat de conservació i possiblement d’ací un temps ja no hi quedarà rastre. Una altra part, que es conservava prou bé, han estat enderrocades per la transformació de finques. Només aquelles en les que la sensibilitat dels propietàris ha fet que foren cuidades  són les úniques, si no es fa res per a conservar-les totes,   que podràn conéixer els nostres nets. Aquestes majoritàriament les troben a la carretera de Benicarló a Peníscola per l'interior, a la Partida Surrach de Benicarló i un parell més per la serra d'Irta. També n'he trobat un parell de nova construcció que donat el caràcter concervacionista del projecte no he inclòs.